Trobar habitatge assequible s'ha convertit en un dels grans problemes per a milions d'europeus. I les xifres ho demostren: la pròpia Comissió Europea reconeix que, des del 2013, comprar un habitatge s'ha encarit més d'un 60 per cent i llogar-ne un, un 20 per cent més, amb pujades encara més pronunciades en algunes ciutats.
El problema no és només de preus, sinó també de la manca d'habitatges disponibles. L'habitatge social suposa a penes un 6-7 per cent del total de l'habitatge existent a Europa, mentre que, paradoxalment, gairebé un 20 per cent dels habitatges estan buits. A això s'hi suma l'auge dels lloguers de vacances a curt termini, que van augmentar un 93 per cent entre el 2018 i el 2024.
Davant d'aquesta situació, Brussel·les ha decidit actuar i ha llançat el Pla Europeu d'Habitatge Assequible. L'objectiu és doble: d'una banda, impulsar la construcció d'habitatges assequibles, sostenibles i d'alta qualitat; i de l'altra, donar als estats membres i a les autoritats regionals i locals més eines per abordar els seus propis problemes d'habitatge.
Construir més amb menys paperassa
Un dels pilars clau del pla és, senzillament, construir més habitatges. Segons els càlculs de la Comissió, Europa hauria de construir més de dos milions d'habitatges cada any per satisfer la demanda actual, la qual cosa es tradueix en uns 650.000 habitatges addicionals anuals i una inversió d'uns 153.000 milions d'euros per any. Aquestes xifres donen una idea de la veritable magnitud del problema.
Per intentar acostar-se a aquests objectius, la Comissió ha elaborat una Estratègia Europea per a la Construcció d'Habitatges, dissenyada per fer el sector més productiu i competitiu, i per facilitar l'adopció de nous materials de construcció i sistemes de construcció.
També té com a objectiu agilitzar gran part de la burocràcia que actualment retarda els nous projectes: accelerar i digitalitzar els procediments i permisos d'urbanisme, i reduir les càrregues administratives imposades per la normativa europea.
Els lloguers turístics, sota el microscopi
Un dels punts que probablement serà de més interès a les zones turístiques és l'enfocament explícit de la Comissió en els lloguers a curt termini.
Brussel·les reconeix una cosa que ja és ben sabuda en moltes destinacions: a les ciutats i zones turístiques, el cost de l'allotjament fa que a la població local li costi molt accedir a un habitatge a un preu raonable.
Per aquest motiu, el 2026 es presentarà una nova Llei d'Habitatge Asequible, que pretén proporcionar a les autoritats nacionals, regionals i locals eines específiques per combatre els lloguers de curta durada a les zones on la pressió sobre el mercat de l'habitatge és més gran.
De moment, però, la Comissió no ha entrat en detalls: no especifica quines seran aquestes eines ni l'abast complet d'aquesta futura regulació. El que sí que revela és que la iniciativa també haurà d'abordar certes pràctiques especulatives i donar suport a les reformes que impulsen els diferents països.
Aquest és un tema que val la pena seguir de prop en llocs com les Illes Balears, on el turisme i el mercat immobiliari estan tan entrellaçats que l'accés a l'habitatge ha estat durant anys un dels principals problemes per a aquells que hi viuen tot l'any.
Més diners sobre la taula
El pla no es limita als canvis normatius. Un altre aspecte clau és aconseguir més finançament per a l'habitatge social i assequible.
Amb aquesta finalitat, la Comissió té previst llançar una plataforma d'inversió immobiliària paneuropea, capaç de mobilitzar fons tant públics com privats. A més, proposa simplificar les normes europees sobre ajudes estatals, per facilitar la destinació de diners públics a aquest tipus de projecte.
Només en el marc pressupostari actual 2021-2027, la UE ja ha mobilitzat més de 43.000 milions d'euros per a l'habitatge, a què s'hi afegiran 10.000 milions més el 2026 i el 2027.
Les institucions financeres implicades en el projecte calculen que es podrien mobilitzar uns 375.000 milions d'euros de cara al 2029.
El Banc Europeu d'Inversions també tindrà un paper clau: té previst destinar més de 75.000 milions d'euros durant els pròxims tres anys a projectes d'habitatge i d'eficiència energètica.
Els joves i altres col·lectius vulnerables, al centre del pla
La Comissió presta una atenció especial als col·lectius que tenen més dificultats per accedir a l'habitatge: els joves, els estudiants, els becaris i els treballadors essencials que, en molts casos, ni tan sols es poden permetre viure a prop del seu lloc de treball.
D'entre les mesures anunciades, n'hi ha una que destaca, a títol pilot, que és un sistema de garanties que reduiria o fins i tot eliminaria la necessitat de pagar una fiança per accedir a determinats immobles.
També s'han anunciat mesures per prevenir el sensellarisme i l'exclusió residencial, juntament amb iniciatives destinades a millorar l'eficiència energètica dels edificis i a alleugerir la càrrega de les factures de llum i gas per a les llars.
Què passa ara?
Moltes d'aquestes mesures encara s'han de finalitzar, però el pla deixa una cosa clara: l'habitatge ja és una qüestió clau —i d'importància creixent— a l'agenda europea.
La UE no substituirà els Estats membres en les seves polítiques d'habitatge, però pot influir en aspectes que, en última instància, els afecten directament: el finançament, el suport públic, la construcció, l'eficiència energètica i la regulació del mercat interior.
També està previst per al 2026 el primer cim de caps d'Estat o de govern de la UE dedicat exclusivament a l'habitatge, així com el llançament d'una nova Aliança Europea per a l'Habitatge, que implicarà ciutats, regions, Estats membres, institucions europees i representants del sector.
En els propers mesos, haurem de vigilar de prop com es desenvolupa la futura Llei d'Habitatge Assequible i, sobretot, quines mesures s'acaben proposant pel que fa als lloguers de curta durada. L'abast d'aquesta llei podria ser especialment decisiu per a regions com les Illes Balears, on la pressió turística ha coexistit durant anys amb greus dificultats per accedir a l'habitatge.
A ILLESLEX, seguim de prop l'evolució de la normativa que afecta els mercats immobiliari i turístic de les Illes Balears. Les pròximes regulacions europees sobre habitatge assequible i lloguers de curta durada poden introduir canvis significatius per a propietaris, inversors, promotors i operadors turístics en els pròxims mesos.
El nostre equip ofereix assessorament integral en matèria de dret immobiliari, urbanisme, turisme i regulació, anticipant l'impacte legal dels canvis normatius i donant suport als nostres clients en la presa de decisions estratègiques.
Si voleu parlar sobre com aquestes mesures podrien afectar la vostra propietat, inversió o projecte a les Illes Balears, el nostre equip està a la vostra disposició.
- Veure pdf
English
Español
Deutsch
Français
Nederlands
