La responsabilitat penal en el sector sanitari privat de Balears-clíniques, hospitals i altres centres sanitaris- Com implementar un model de Compliance penal?

La responsabilitat penal en el sector sanitari privat de Balears-clíniques, hospitals i altres centres sanitaris- Com implementar un model de Compliance penal?

02/10/2018

Ja fa més de tres anys que entrava en vigor la important reforma del Codi Penal aprovada per la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de Març.

Com hem remarcat en altres publicacions de IllesLex, aquesta reforma va suposar la concreció de la responsabilitat penal de les persones jurídiques— després de la reforma ja operada per la EL 5/2010 en el Codi Penal—.

De forma específica el referit article del codi penal va establir que: els delictes comesos tant per administradors, directius o en general persones que actuïn en nom de l'entitat, com pels qui, estant sotmesos a l'autoritat de les persones físiques esmentades han pogut realitzar els fets per haver-se incomplit greument per aquells els deures de supervisió, vigilància i control de la seva activitat…, quan aquesta comissió beneficiï directa o indirectament a l'entitat per la qual es presta servei, i en els supòsits en què l'adreça de l'empresa no hagi establert els oportuns controls per prevenir aquestes conductes, donaran lloc a una responsabilitat penal de la societat corresponent.

 

Tenint en compte que els ens amb un estatut jurídic-públic relacionats amb el sector sanitari— exclosos per l'article 31 quinques del Codi Penal—, podem trobar com: una clínica privada, en un hospital privat, o en qualsevol tipus de centre sanitari d'igual naturalesa; si un administrador, un gerent, un director mèdic, un responsable d'un àrea assistencial o de gestió, o qualsevol persona que estigui sotmesa a l'autoritat de les anteriors, comet un dels delictes tipificats en la reforma, i aquesta comissió afavoreix, encara que sigui de manera indirecta, al centre, aquest serà responsable penal.

 

La gran diversitat d'activitats (prestació serveis mèdics, logística sanitària, farmàcia compres, contractes laborals i mercantils, publicitat, propietat intel·lectual i industrial, ús de dades personals i de salut, residus sanitaris, pagaments a proveïdors, fiscalitat, etc.) que es realitzen en els establiments sanitaris comporta riscos d'incompliment d'obligacions que superen àmpliament les activitats mèdic-sanitàries, puix que; a més, de fer front als riscos que afecten al pacient, deuen tenir-se en compte els riscos clàssics d'empreses; i des de l'any 2015, amb la modificació per la L'1/2015, de 30 de març de l'Article 31 bis del Codi Penal, a “els delictes comesos en nom o per compte de les mateixes, i en el seu benefici directe indirecte, pels seus representants legals o per aquells que actuant individualment o com a integrants d'un òrgan de la persona jurídica, estan autoritzats per prendre decisions en nom de la persona jurídica ostenten facultats d'organització i control dins de la mateixa”; així com, “dels delictes comesos, en l'exercici d'activitats socials i per compte i en benefici directe o indirecte de les mateixes, pels qui, estant sotmesos a l'autoritat de les persones físiques esmentades en el paràgraf anterior, han pogut realitzar els fets per haver-se incomplit greument per aquells els deures de supervisió, vigilància i control de la seva activitat ateses les concretes circumstàncies del cas.”

I, davant això, Quins tipus penals poden ser comesos en un centre sanitari privat?


Quant als delictes que han de prevenir-se, entre uns altres, estan els que afecten a qualsevol persona jurídica, tals com:

  • Descobriment i revelació de secrets i violació informàtics (197 quinq. CP).
  • Estafes (251 bis CP).
  • Insolvències punibles (261 bis CP).
  • Contra la propietat intel·lectual i industrial, el mercat i els consumidors (288 CP).
  • Blanqueig de capitals (302,2 CP).
  • Finançament il·legal dels partits polítics (304 bis 5 CP).
  • Contra la Hisenda Pública i contra la Seguretat Social (310 bis CP).
  • Contra els drets dels ciutadans estrangers (318 bis 5 CP).
  • Tràfic d'influències (430 CP).
  • Suborn (427 bis CP).

Específics que poguessin executar-se en centres sanitaris, metges i hospitalaris, així:

  • Tràfic il·legal d'òrgans humans (156 bis CP).
  • Delictes ambientals (Articles 327 i 328.8 CP).
  • Delictes relatius a l'abocament de radiacions ionitzants (Article 343 CP).
  • Delictes contra la salut pública, referits a medicaments (Articles 359 et seq. 366 CP).
  • Delictes relacionats amb drogues tòxiques o estupefaents (Articles 368 i 369 bis CP).
  • Relatius a la manipulació genètica (162 CP).

I el que és més rellevant, però aquests delictes Beneficien a un centre sanitari?

El criteri de jutges i fiscals considera el concepte de benefici a l'empresa en el sentit més extens.
Per exemple,

  • Estafes: s'han donat casos d'implantació de pròtesis defectuoses a canvi de suborns, enganys a pacients per cobrar-los una intervenció que podien haver-se realitzat a càrrec de la sanitat pública, etc.
  • Delictes contra els consumidors: publicitat enganyosa sobre el resultat de tractaments o intervencions.
  • Corrupció en els negocis: quan un hospital contracta de manera irregular a algun dels seus proveïdors, per exemple.
  • Suborn, frau de subvencions o de tràfic d'influències: quan el centre té un concert establert amb la sanitat pública: no oblidem que la Llei de Contractes del Sector Públic estableix expressament que la comissió d'aquests delictes, entre uns altres, dóna lloc a la impossibilitat de contractar amb l'administració pública.
  • Delictes contra la Hisenda Pública i contra la Seguretat Social: es poden donar en tots els sectors d'activitat pràcticament, en el sanitari també.
  • Delictes relatius a les radiacions ionitzants, per exemple, en els tractaments de diagnòstic per la imatge, o contra els recursos naturals i el medi ambient, en relació amb els residus sanitaris generats.
  • Delictes contra la salut pública, com el subministrament de medicaments caducats o deteriorats.

 

L'activitat pròpia de l'àmbit sanitari comporta tenir molt en compte el respecte al pacient, havent de protegir-se dos dels béns jurídics més importants relacionats amb ells: la salut i el secret de les dades del pacient.

Això comporta que tots els professionals de la medicina puguin veure's immersos en procediments penals que poden comportar una responsabilitat penal per accions o omissions dels seus administradors, directius i empleats, per la qual cosa és necessari que implementin als seus centres programes de compliment normatiu –compliance- per així quedar exempts de responsabilitat, segons el que es disposa en el Codi Penal.

Havent de fer-se notar que, per tant, no només és necessari, per fer valer aquesta exempció o atenuació de la responsabilitat penal, establir controls sobre la nostra plantilla, sinó que també és necessari fer-ho sobre professionals mèdics externs que presten serveis assistencials para i al centre, amb entitats sanitàries que tenen un lloguer d'instal·lacions dins del mateix, prestant serveis de laboratori, diagnòstic per imatge, hemodiàlisi… i que desenvolupen la seva activitat en moltes ocasions, sota l'autoritat de  la Direcció del centre

Una dels avantatges que posseeix el sector sanitari és que, en contra del que succeeix en altres sectors de negoci, es tracta d'un àrea molt regulada. Això facilita la implementació de plans de prevenció de delictes, ja que en molts casos simplement es tracta de revisar, adaptar i aprofundir en molts dels processos que ja posseeixen en les seves organitzacions respecte a la prevenció de possibles conductes irregulars.

En conclusió el sistema de gestió en Compliance ha d'integrar i analitzar no només els esdeveniments adversos relacionats amb la seguretat del pacient, sinó també els riscos de comissió de delictes en el si de l'organització sanitària, per a això és essencial la funció de les auditories com a adequació i en garantia als objectius establerts, a saber, la cultura de compliment; i amb la finalitat de verificar i acreditar el grau de compliment, per proposar accions preventives i correctivas, seguint un procés sistemàtic, independent i documentat, dirigit per un equip de treball coordinat i en col·laboració del departament Compliance, que ha de tenir com a única finalitat l'eficàcia, eficiència i efectivitat de la gestió en benefici i satisfacció del pacient, i és que el control integral incideix en l'essència de l'activitat del centre sanitari: la satisfacció i seguretat del pacient.

 


Veure pdf

< Tornar

Aquesta web utilitza galetes per obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús. Més informacióX Tancar

E-mail